I què fem amb tanta fusta..?
Añdreu om poso l pal?
Des de l’altra punta del món, també arriba la força, el soroll i l’energia prealcohòlica pseudosexual de l’ANIMALADA 2009!
Ja fa 9 mesos que vam marxar i es podria dir que el contacte amb la majoria de vosaltres durant aquest temps ha estat més aviat escàs; segurament perquè som uns “pàjaros” a l’hora d’escriure mails. Això no vol dir que no us tinguem presents moltíssims moments en la nostra ment. A Costa Rica hi ha platges de postal, animals i plantes exòtics, racons paradisíacs, però no trobem per enlloc els veterinaris estressats, torrecollons, pudents, i malparits... divertits, preciosos, fiesteros, alegres, fidels, i sobretot estimats...on collons sou? On us heu fotut? Mira que desaparèixer sense dir res!
El problema de tot plegat es que us trobem a faltar, i molt! I més amb tota l’animalada pel mig. Ens sap molt greu no poder haver preparat la festa més gran de l’any amb vosaltres, així que queda pendent una repetició per quan tornem!
De totes maneres hem volgut aportar el nostre gra de sorra, encara que sigui perquè el dia 24 sapigueu que estem entre vosaltres. Des de l’exili us regalem un moment, dedicat especialment pels veterinaris de
